Un dia d’aquests, mentre em plantejava què dir en les properes tasques, em vaig adonar que ben poques vegades ens plantegem de quina manera fem les coses, com actuem, quin és el procés que hem emprat per arribar-hi, etc. Tots hem rebut algun –o molts- tipus d’ensenyament al llarg de la nostra vida, però crec que no se’ns havia acudit mai fer-ne un anàlisi exhaustiu, i ara que ho fem, resulta prou curiós.
Si, ja ho sabeu, la meva escolarització ha sigut bàsicament en una escola francesa, i això, fa que en segons quins assumptes relacionats amb l’ensenyament de llengües, no coincidim ben bé en el mateix. Si cada país és un món, cada país té les seves costums, ideologies i maneres de fer, evidentment, el plantejament sobre l’ensenyament és ben diferent. No obstant això, i llegint els vostres blocs hi ha ocasions en què m’he sentit identificada i m’he dit: “No estàs tan lluny d’ells!”.
Començo parlant de la metodologia gramàtica-traducció, i és que, si no és prou complicat aprendre una llengua estrangera, jo com a curiositat, vaig començar a aprendre l’anglès amb una professora francesa, i per tant, a classe, al principi fèiem classes d’anglès en francès, així que fèiem doble pràctica. Quan el nivell ja va ser més avançat, llavors si, la classe era absolutament en anglès i si mai havíem de descobrir quin significat tenia un mot o una expressió, havíem de buscar sinònims o bé, buscar una paràfrasi.
Crec recordar, que el mètode directe, el vaig viure bàsicament a l’acadèmia on vaig aprendre la major part del meu anglès, per perfeccionar. Teníem un llibre de text de referència, però gairebé mai el seguíem al peu de la lletra. Fèiem multitud d’exercicis orals, debats, converses creuades, vèiem pel·lícules, escoltàvem cançons, ens gravàvem, fèiem molts exercicis en grup, cooperatius, etc. Tot això, era sobretot perquè assolíssim una important quantitat de vocabulari i que la nostra llengua anglesa parlada fos fluïda, clara i natural. Quan la fase de comprensió ja l’havíem assolit, ens centràvem en la pronunciació i ho fèiem a través de la repetició, 20 vegades si calia.
Ja només em queda parlar-vos un xic sobre l’enfocament oral i situacional. Suposo que alguns de vosaltres haureu anat de colònies a l’estiu, o haurem anat a l’estranger durant uns mesos. Doncs bé, el meu primer contacte amb l’anglès de carrer, fora de l’aula, van ser les colònies de l’English Summer. Els matins fèiem classes intensives d’anglès, ho tocàvem tot, vocabulari, gramàtica, listening, readind, speaking i no sé si encara em deixo alguna cosa. Els professors eren tots nadius i joves, imagina’t quina festassa! I si no en teníem prou, les nits eren temàtiques i tot el que organitzàvem era en anglès, els shows, les “obres de teatre”, les nits de cine, i si muntàvem competicions de bàsquet, simulàvem la NBA, no pas l’ACB.
A l’École Bon Soleil, en diversos cursos es van organitzar sortides a França. Fèiem intercanvis amb nanos de la nostra edat, que estudiàven en Lycées. Nosaltres anàvem 15 dies a casa seva, convivíem cadascú amb una família i durant el dia assistíem a classe amb els companys francesos, com si forméssim part de l’escola durant uns dies, com uns alumnes més. Als cap d’uns dies, ells baixaven cap aquí. Els allotjàvem cadascú a casa seva, durant la setmana venien a classe amb nosaltres i els caps de setmana, els dúiem a fer turisme. Vaja! Tota una immersió lingüística!
Us he de dir que des que sóc a la UPF, m’he adonat que no sabia el per què de les coses, per mi formàvem part dels meus coneixements, era així i punt, no tenia cap més explicació. Des de fa ben poc, i des de que dono classes de repàs a nens, tant de ca
talà, castellà, anglès i francès, que he fet l’esforç de preguntar-me el per què, per tal de poder-ho explicar als nens i nenes.
Si, ja ho sabeu, la meva escolarització ha sigut bàsicament en una escola francesa, i això, fa que en segons quins assumptes relacionats amb l’ensenyament de llengües, no coincidim ben bé en el mateix. Si cada país és un món, cada país té les seves costums, ideologies i maneres de fer, evidentment, el plantejament sobre l’ensenyament és ben diferent. No obstant això, i llegint els vostres blocs hi ha ocasions en què m’he sentit identificada i m’he dit: “No estàs tan lluny d’ells!”.
Començo parlant de la metodologia gramàtica-traducció, i és que, si no és prou complicat aprendre una llengua estrangera, jo com a curiositat, vaig començar a aprendre l’anglès amb una professora francesa, i per tant, a classe, al principi fèiem classes d’anglès en francès, així que fèiem doble pràctica. Quan el nivell ja va ser més avançat, llavors si, la classe era absolutament en anglès i si mai havíem de descobrir quin significat tenia un mot o una expressió, havíem de buscar sinònims o bé, buscar una paràfrasi.
Crec recordar, que el mètode directe, el vaig viure bàsicament a l’acadèmia on vaig aprendre la major part del meu anglès, per perfeccionar. Teníem un llibre de text de referència, però gairebé mai el seguíem al peu de la lletra. Fèiem multitud d’exercicis orals, debats, converses creuades, vèiem pel·lícules, escoltàvem cançons, ens gravàvem, fèiem molts exercicis en grup, cooperatius, etc. Tot això, era sobretot perquè assolíssim una important quantitat de vocabulari i que la nostra llengua anglesa parlada fos fluïda, clara i natural. Quan la fase de comprensió ja l’havíem assolit, ens centràvem en la pronunciació i ho fèiem a través de la repetició, 20 vegades si calia.
Ja només em queda parlar-vos un xic sobre l’enfocament oral i situacional. Suposo que alguns de vosaltres haureu anat de colònies a l’estiu, o haurem anat a l’estranger durant uns mesos. Doncs bé, el meu primer contacte amb l’anglès de carrer, fora de l’aula, van ser les colònies de l’English Summer. Els matins fèiem classes intensives d’anglès, ho tocàvem tot, vocabulari, gramàtica, listening, readind, speaking i no sé si encara em deixo alguna cosa. Els professors eren tots nadius i joves, imagina’t quina festassa! I si no en teníem prou, les nits eren temàtiques i tot el que organitzàvem era en anglès, els shows, les “obres de teatre”, les nits de cine, i si muntàvem competicions de bàsquet, simulàvem la NBA, no pas l’ACB.
A l’École Bon Soleil, en diversos cursos es van organitzar sortides a França. Fèiem intercanvis amb nanos de la nostra edat, que estudiàven en Lycées. Nosaltres anàvem 15 dies a casa seva, convivíem cadascú amb una família i durant el dia assistíem a classe amb els companys francesos, com si forméssim part de l’escola durant uns dies, com uns alumnes més. Als cap d’uns dies, ells baixaven cap aquí. Els allotjàvem cadascú a casa seva, durant la setmana venien a classe amb nosaltres i els caps de setmana, els dúiem a fer turisme. Vaja! Tota una immersió lingüística!
Us he de dir que des que sóc a la UPF, m’he adonat que no sabia el per què de les coses, per mi formàvem part dels meus coneixements, era així i punt, no tenia cap més explicació. Des de fa ben poc, i des de que dono classes de repàs a nens, tant de ca
talà, castellà, anglès i francès, que he fet l’esforç de preguntar-me el per què, per tal de poder-ho explicar als nens i nenes. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario