És clar, som en època d’exàmens, final de curs i toca parlar-ne.
L’avaluació no és res nou per a ningú. I per a qui ho sigui, sort en té. En aquesta vida, hem estat avaluats des de ben petits, fins i tot abans de dir ni una sola paraula. Com és que el teu nen encara no camina? Per tant, necessita millorar. La meva filla ja fa un mes que diu “papa” i “mama”! Per tant, progressa adequadament. I així, tantes situacions com vulgueu; és clar que l’ambient del qual parlem és ben diferent. Ara, en la nostra etapa com a estudiants ens han avaluat de totes les maneres possibles i quan això s’acabi, seran els nostres caps o els clients els qui ens faran una avaluació de la nostra feina encara més dura.
Doncs si, efectivament a mi també m’han posat a prova des de ben petita. Les classes d’anglès a l’escola eren ben temudes. No ser si per la professora o per la seva mania de preguntar-nos-ho tot cada dia a dit. El vocabulari ens l’havíem de saber tots de memòria, si ens ho preguntava n’hauríem de saber la traducció cap al francès, i si a més, tu encara ho volies entendre millor, ho havies de passar cap al català. Les lessons de la Claudine, eren el pitjor que ens podia passar. No érem gaires a classe, i això significava que la probabilitat que et toqués recitar-la era cada cop més gran. Tots acotxàvem el cap dissimuladament quan preguntava qui es presentava voluntari, i en pic designava algú, tots respiràvem per unes hores. Però el patiment tornava a començar quan pensava en demà i la sort que tenia a qui li havia tocat, ja ho tenia fet! Tot aquest “patiment”, ara còmic, va servir per presentar-nos a l’examen oficial PET, tots vam aprovar i amb molt bones notes.
Jo, personalment no he rebut mai una avaluació ipsativa. Jo també volia “progressar adequadament” o que em diguessin que “necessitava millorar” (tot i que no m’hagués fet cap gràcia), però no va poder ser. Des de ben petita que m’han acompanyat els números i les notes numèriques, això si, sobre 20, en co
mptes de sobre 10. L’únic comentari escrit que apareixia en el nostres full de notes, l’escrivia el nostre tutor o tutora i en relació a la mitjana de les notes, feia un comentari als pares perquè es fessin una idea del que volien dir tota aquella colla de números.
En l’últim curs d’escola, l’equivalent a 4rt d’ESO, ens van preparar per presentar-nos als certificats que expedeix l’Escola Oficial d’Idiomes. I vaig obtenir el Certificat Elemental i el Certificat d’Aptitud de francès. Aquell mateix any també ens vam presentar als nivells inicials del DELF, i més endavant em vaig presentar a la resta que em faltaven, pel meu propi compte.
A l’acadèmia vam tenir moltes tutories individuals, vam fer tests d’elecció múltiple, entrevistes orals, assaigs escrits, treballs en grup, exercicis orals i de comprensió, etc. I ens van preparar per examinar-nos del FIRST.
En la majoria de casos, se m’ha avaluat l’evolució que he fet al llarg del curs i cursos, fèiem controls de tant en tant, perquè no se’ns acumulés el temari, però la prova final és la que determinava que havíem assolit els coneixements que se’ns exigien.
Per acabar, m’agradaria fer una petita reflexió sobre l’auto-avaluació. Tal i com s’ha demostrat moltes vegades, els alumnes, almenys de més petits, no tenim prou criteri per adjudicar-nos una nota. Potser perquè no sabem en què es basa el/la professor/a, malgrat que en puguem tenir una vaga idea. Jo el que proposaria, és que fos el/la professor/a qui s’auto-avalués i que arribés a la conclusió si ha fet una bona feina o al contrari, ha fracassat. De cara al pròxim curs, doncs, potser caldrà replantejar-se segons què i més ara, que el fracàs escolar és tan accentuat.
L’avaluació no és res nou per a ningú. I per a qui ho sigui, sort en té. En aquesta vida, hem estat avaluats des de ben petits, fins i tot abans de dir ni una sola paraula. Com és que el teu nen encara no camina? Per tant, necessita millorar. La meva filla ja fa un mes que diu “papa” i “mama”! Per tant, progressa adequadament. I així, tantes situacions com vulgueu; és clar que l’ambient del qual parlem és ben diferent. Ara, en la nostra etapa com a estudiants ens han avaluat de totes les maneres possibles i quan això s’acabi, seran els nostres caps o els clients els qui ens faran una avaluació de la nostra feina encara més dura.
Doncs si, efectivament a mi també m’han posat a prova des de ben petita. Les classes d’anglès a l’escola eren ben temudes. No ser si per la professora o per la seva mania de preguntar-nos-ho tot cada dia a dit. El vocabulari ens l’havíem de saber tots de memòria, si ens ho preguntava n’hauríem de saber la traducció cap al francès, i si a més, tu encara ho volies entendre millor, ho havies de passar cap al català. Les lessons de la Claudine, eren el pitjor que ens podia passar. No érem gaires a classe, i això significava que la probabilitat que et toqués recitar-la era cada cop més gran. Tots acotxàvem el cap dissimuladament quan preguntava qui es presentava voluntari, i en pic designava algú, tots respiràvem per unes hores. Però el patiment tornava a començar quan pensava en demà i la sort que tenia a qui li havia tocat, ja ho tenia fet! Tot aquest “patiment”, ara còmic, va servir per presentar-nos a l’examen oficial PET, tots vam aprovar i amb molt bones notes.
Jo, personalment no he rebut mai una avaluació ipsativa. Jo també volia “progressar adequadament” o que em diguessin que “necessitava millorar” (tot i que no m’hagués fet cap gràcia), però no va poder ser. Des de ben petita que m’han acompanyat els números i les notes numèriques, això si, sobre 20, en co
mptes de sobre 10. L’únic comentari escrit que apareixia en el nostres full de notes, l’escrivia el nostre tutor o tutora i en relació a la mitjana de les notes, feia un comentari als pares perquè es fessin una idea del que volien dir tota aquella colla de números.En l’últim curs d’escola, l’equivalent a 4rt d’ESO, ens van preparar per presentar-nos als certificats que expedeix l’Escola Oficial d’Idiomes. I vaig obtenir el Certificat Elemental i el Certificat d’Aptitud de francès. Aquell mateix any també ens vam presentar als nivells inicials del DELF, i més endavant em vaig presentar a la resta que em faltaven, pel meu propi compte.
A l’acadèmia vam tenir moltes tutories individuals, vam fer tests d’elecció múltiple, entrevistes orals, assaigs escrits, treballs en grup, exercicis orals i de comprensió, etc. I ens van preparar per examinar-nos del FIRST.
En la majoria de casos, se m’ha avaluat l’evolució que he fet al llarg del curs i cursos, fèiem controls de tant en tant, perquè no se’ns acumulés el temari, però la prova final és la que determinava que havíem assolit els coneixements que se’ns exigien.
Per acabar, m’agradaria fer una petita reflexió sobre l’auto-avaluació. Tal i com s’ha demostrat moltes vegades, els alumnes, almenys de més petits, no tenim prou criteri per adjudicar-nos una nota. Potser perquè no sabem en què es basa el/la professor/a, malgrat que en puguem tenir una vaga idea. Jo el que proposaria, és que fos el/la professor/a qui s’auto-avalués i que arribés a la conclusió si ha fet una bona feina o al contrari, ha fracassat. De cara al pròxim curs, doncs, potser caldrà replantejar-se segons què i més ara, que el fracàs escolar és tan accentuat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario