La meva escola i les seves teories

L’École Bon Soleil de Reus va ser la meva escola. Vaig entrar-hi amb 3 anys i vaig sortir-ne amb 13 (sóc de finals d’any i encara no havia fet els 14). És una escola ben particular ja que, almenys al Camp de Tarragona, no n’hi ha cap d’igual. És una escola francesa, privada i amb un sistema d’ensenyament ben diferent. Per dir-ho d’alguna manera, jo no he après les mateixes assignatures que els meus companys que han anat en escoles catalanes, he après les mateixes coses que els nens i nenes d’origen francès.

La filosofia d’aquesta escola sempre ha estat la de seguir el sistema escolar francès, que es regeix a França i no pas el que determina la Generalitat de Catalunya. Per dir-ho d’una altra manera, anàvem per lliure. Possiblement, durant els cursos de pàrvuls, que nosaltres en dèiem PS (Petite Section), MS (Moyenne Section), GS (Grande Section), la primària que anava des de CP, CE1, CE2, CM1, CM2 i fins a 6ème, si haguéssim fet l’exercici de comparar els continguts dels temaris no hi hauríem trobat tantes diferències amb el sistema català, això si, amb la gran diferència que la llengua principal era el francès.

En pic ja vam saltar cap a la secundària, les coses van canviar radicalment. Com a anècdota, els cursos anaven cronològicament a la inversa; la nostra 5ème després de 6ème, aquí a Catalunya era 1r d’ESO, 4ème era 2n d’ESO, 3ème era 3r d’ESO i la 2nd era 4rt d’ESO. I si a les escoles catalanes feien crèdits variables, de síntesi, assignatures de temàtica múltiple, etc. nosaltres ens centràvem en les matèries més bàsiques i no teníem elecció.

No sóc capaç de recordar què fèiem a classe quan era petita, però encara guardo les llibretes que em fan de testimoni i hi veig molts dibuixos amb el nom de l’objecte del què es tractava, escrit al peu de la pàgina, giro més fulls i veig tires llargues de cal·ligrafia, repeticions de lletres vocals, després consonants, minúscules i majúscules i en una capsa conservo els treballs manuals i en els records, el feliç que érem tots plegats en aquells temps, en què tot era diversió, cançons, festivals de final de curs i obres de teatre (tot en francès!).

També m’han caigut a les mans alguns llibres de text de nivell més avançat, això m’és més proper, i em fa pensar tal i com diu la descripció del llibre, que a través de les diferents unitats hi trobarem vocabulaire, conjugaison, grammaire i ortographe. El tipus de teoria lingüística que aplicaven els nostres professors, potser per una cultura francesa molt marcada i perquè tots eren nadius, era la gramàtica tradicional, tret d’alguns anys en què potser havíem enfocat l’assignatura més des d’un punt de vista de la lingüística textual i de l’anàlisi del discurs. És per això que en els cursos més elevats fèiem servir llibres que es titulaven Grammaire et expression o bé, Littérature et expression. Que anaven bastant més enllà de la pròpia normativa de la llengua francesa.

Quant a l’anglès, malgrat que a l’escola el vam començar a estudiar de més grans, abans però que el català, recordo unes classes molt més dinàmiques, sempre amb la mateixa professora, la Claudine, que també era nascuda a França però de mare anglesa, a l’aula era exigent, seriosa i molt disciplinada. Recordo amb especial simpatia les primeres classes d’anglès que vaig rebre amb el nostre amic Muzzy. No el coneixeu? Hi, I’m Muzzy. Big Muzzy. Un “monstre” de color verd, gran i gros que ens presentava tots els seus amics, i vivíem amb ell tot d’aventures mentre apreníem vocabulari a dojo. Us en deixo un fragment de presentació.

És evident, doncs, que era un ensenyament pràcticament estructuralista, amb molta interacció amb els companys i la professora.

El mateix plantejament dinàmic va servir per a les classes d’alemany a l’institut. No teníem el Muzzy de company, perquè ja érem grans, però la professora plantejava cada classe depenent del nostre estat anímic, del dia de la setmana en què ens trobàvem i del tipus d’activitat que volguéssim fer. Potser també hi tenia molt a veure el fet que només fóssim 5 a classe. Va arribar el punt que en comptes de fer classe, anàvem a la cafeteria més pròxima de l’institut i allí petàvem la xerrada durant l’hora que havia de durar la classe. Era genial. Per tant, entenc que en aquí estaríem parlant bàsicament de la teoria psicològica basada sobretot en l’humanisme.

Dit tot això, concloc que el fet que t’agradin les llengües i les aprenguis amb certa il·lusió, depèn molt de tal i com te les plantegin. L’ensenyant, és evident que té un paper fonamental perquè tu vulguis continuar endavant amb aquell aprenentatge, si no és així, és que, entre d’altres coses, el professor haurà fracassat.